Les ciutats, històricament, s’han configurat en base a la concentració geogràfica i social d’un excedent en la producció. En el cas de Caracas, la ciutat capital de Venezuela, aquesta concentració d’excedent és derivat, fonamentalment, de l’enorme ingrés de la renta petrolera. És amb aquest ingrés que el capital, concentrat en les mans d’una oligarquia rendista inicia amb el s. XX un cicle d’especulació immobiliària i mercantilització del sòl urbà que fa de la ciutat un espai per a l’acumulació i en nega l’accés a les classes populars.
Davant d’aquesta situació estructural, pròpia del conflicte entre classes a la ciutat, s’organitza el Movimiento de Pobladores y Pobladoras que articula la reivindicació del dret a la ciutat, no com un objectiu en si mateix, sinó com una estació en el camí de la construcció del Socialisme, per a superar l’explotació i les desigualtats pròpies de les relacions capitalistes de producció.
Una de les cinc organitzacions que conformen el Movimiento de Pobladores és el Movimiento de Pioneros y Pioneras. Aquest, amb deu anys de recorregut, es dedica a organitzar el que anomenen Campamentos de Pioneros, grups de famílies amb problemes d’habitatge (sense habitatge, en risc de perdre’l, famílies damnificades[i], arrimadas[ii], etc.) que, mitjançant l’autogestió i la cogestió amb empreses estatals de construcció es disposen a produir habitatges de propietat col·lectiva amb dret a l’ús i el gaudi de les famílies que participen en el procés.
Així, els grups de famílies s’organitzen i es preparen per a l’ocupació de solars de propietat privada en desús. Aquests terrenys són investigats (temps en desús, titularitat jurídica de la propietat, etc.) i finalment, si així ho decideixen, són ocupats per l’organització.
En aquests terrenys les famílies inicien un projecte de vida en comú, planificant de forma participativa la disposició dels espais i dels habitatges i planificant-ne també l’execució que es materialitza mitjançant el treball solidari de les famílies, amb suport tècnic tant del moviment, com d’empreses estatals de construcció, en el marc de la Gran Misión Vivienda[iii].
[i] Afectades per catàstrofes naturals als “cerros” (barris auto construïts)
[ii] Families nombroses que viuen totes juntes en un sol habitatge (pares, fills, néts, etc.)
[iii] Pla del govern per a la solució del problema de l’habitatge
Davant d’aquesta situació estructural, pròpia del conflicte entre classes a la ciutat, s’organitza el Movimiento de Pobladores y Pobladoras que articula la reivindicació del dret a la ciutat, no com un objectiu en si mateix, sinó com una estació en el camí de la construcció del Socialisme, per a superar l’explotació i les desigualtats pròpies de les relacions capitalistes de producció.
Una de les cinc organitzacions que conformen el Movimiento de Pobladores és el Movimiento de Pioneros y Pioneras. Aquest, amb deu anys de recorregut, es dedica a organitzar el que anomenen Campamentos de Pioneros, grups de famílies amb problemes d’habitatge (sense habitatge, en risc de perdre’l, famílies damnificades[i], arrimadas[ii], etc.) que, mitjançant l’autogestió i la cogestió amb empreses estatals de construcció es disposen a produir habitatges de propietat col·lectiva amb dret a l’ús i el gaudi de les famílies que participen en el procés.
Així, els grups de famílies s’organitzen i es preparen per a l’ocupació de solars de propietat privada en desús. Aquests terrenys són investigats (temps en desús, titularitat jurídica de la propietat, etc.) i finalment, si així ho decideixen, són ocupats per l’organització.
En aquests terrenys les famílies inicien un projecte de vida en comú, planificant de forma participativa la disposició dels espais i dels habitatges i planificant-ne també l’execució que es materialitza mitjançant el treball solidari de les famílies, amb suport tècnic tant del moviment, com d’empreses estatals de construcció, en el marc de la Gran Misión Vivienda[iii].
[i] Afectades per catàstrofes naturals als “cerros” (barris auto construïts)
[ii] Families nombroses que viuen totes juntes en un sol habitatge (pares, fills, néts, etc.)
[iii] Pla del govern per a la solució del problema de l’habitatge